Actualitat

Objecció Fiscal a la Despesa Militar: pel final de la guerra d’Ucraïna (i de totes les guerres).

Segons estimacions, en data de febrer de 2023 l’estat espanyol ha destinat gairebé 400 milions d’euros a Ucraïna. Una quantitat que anirà augmentant si el conflicte continua, una quantitat que no està contemplada als Pressupostos Generals d’Espanya (PGE).

Però la guerra d’Ucraïna és una guerra que la majoria de mitjans de comunicació ens la presenten com una guerra d’Europa contra Rússia; on la UE i l’OTAN es mostren com els defensors de la llibertat davant la invasora Rússia. La realitat és més complexa del que sembla: per descomptat que condemnem la invasió russa a Ucraïna, però també condemnem que l’OTAN ha continuat ampliant l’esfera de països dins de la seva òrbita, una vegada acabada la guerra freda i que en el seu moment hauria d’haver estat dissolta igual que ho va ser el Pacte de Varsòvia.

Però aquesta guerra, a nosaltres, no ens fa oblidar altres existents com el Iemen, Etiòpia, Myanmar o conflictes de menor intensitat com poden ser Mali, Níger, Txad… Aquesta guerra d’Ucraïna no ens fa oblidar que Espanya, amb la venda d’armes a Aràbia Saudí, està mantenint la guerra del Iemen, per exemple. Que donar material bèl·lic per part de la UE i USA a Ucraïna, implica una dependència d’aquest país als seus “benefactors” i que són grans fabricants d’armes. Visió de futur econòmic a costa de mort i destrucció de la població civil i aquesta és la verdadera raó per la qual buscar una solució dialogada queda arraconada.

I Espanya, com a setè productor mundial d’armament continua en aquesta carrera armamentística donant material bèl·lica, venent armes a països que no respecten els DDHH i augmentant any rere any els pressupostos militars i amb la promesa d’ampliar-ho molt més en els 10 anys vinents. El pressupost militar espanyol pel 2023 s’enfila als 27.617 milions d’euros (quantitats definides en els PGE com ministeri de Defensa i partides camuflades en altres ministeris i institucions) on els PEA (Programes Especials d’Armament) ens ha arrossegat a un deute il·legítim per adquisició d’armament que ascendeix a més de 43.000 milions d’euros, i que no para de créixer.

És necessària una desmilitarització del món i, per tant, la finalització de les guerres i conflictes. Cal recordar que les principals amenaces per la humanitat i per la seguretat són precisament les provocades per un sistema de producció capitalista, extractivista i d’explotació de recursos no renovables i finits, sustentat pel militarisme, i que genera desigualtats, contaminació, destrucció d’hàbitats, pèrdua de la biodiversitat, pandèmies i escalfament global. És important posar de manifest, també, que la guerra i la preparació per la guerra són les principals causes de migracions forçades de persones que en la seva fugida acaben bloquejades en fronteres cada cop més militaritzades, i on tenen lloc les més greus vulneracions dels drets humans.

El finançament de la indústria militar provoca, doncs, migracions, mentre l’incompliment generalitzat de quotes d’acollida de refugiats i el vergonyós Pacte Migratori europeu exigeixen una encara major militarització de les fronteres, i el pagament a les empreses de control fronterer com FRONTEX són un dels motius de l’augment continu dels pressupostos de defensa.

Els grups, col·lectius, ONG, entitats i campanyes que demanem l’aturamen de la guerra d’Ucraïna (i de totes les guerres) treballem col·lectivament perquè l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar es consolidi com una eina de desobediència civil i de lluita no violenta que permeti, mitjançant el rebuig a la Despesa Militar, empènyer cap a canvis substancials en la distribució dels recursos públics, orientant-los al dret a la salut, a la justícia ambiental, a la construcció de pau i a la lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Ens sumem a la crida internacional de més de 180 organitzacions a aturar totes les guerres i lluitar, sí, davant la situació emergència climàtica exigint una reorientació urgent de la despesa militar mundial (GCOMS) i mitjançant l’Objecció Fiscal mostrar la nostra oposició a aquesta despesa a la vegada que fem visible la ineficàcia de la resposta militar com solució dels conflictes.

Demanem suport i solidaritat de tota la societat civil, les ONG, col·lectius, entitats i empreses per reclamar:

1. Reducció de la despesa militar, desmilitarització dels pressupostos generals de l’Estat i reorientació de les despeses militars a despeses sanitàries i socials.
2. Reconeixement de l’Objecció Fiscal a la despesa militar com a forma legítima de protesta i de coherència amb la cultura de la pau, com a objecció de consciència.
3. Transparència en els PGE, en la distribució de recursos públics i prioritats polítiques i rendició de comptes.
4. Fi de l’autorització d’enviaments il·legals de material bèl·lic a països en conflicte i amb indicis d’ús d’armes per vulnerar el dret internacional humanitari i els drets humans.
5. Reenfocament de la indústria armamentística per a la producció de béns i recursos sanitaris i hospitalaris.
6. Prohibició de l’exportació marítima d’armament i que els ports espanyols atraquin “vaixells de la mort” destinats al transport d’armament i explosius.
7. Fi de la militarització de les fronteres, de l’externalització de la gestió del control fronterer i del bloqueig de persones migrants a Canàries.
8. Compliment de la quota d’acollida de persones refugiades i fi de les deportacions i devolucions en calent.

El teu suport és important i actuar ara és essencial per exigir als governs polítiques centrades en el diàleg com a eina de resolució de conflictes, reconversió d’empreses militars en empreses civils i actuació com forces d’interposició en conflictes sota el comandament de l’ONU i de forma pacífica.